Copyfight al CCCB

Aquest dissabte vaig anar a una de les sessions de les xerrades Copyfight.

En concret vaig anar a una taula rodona en la que les intervencions més interessants van ser les de Pablo Soto (responsable d’una xarxa P2P, i ara, productor discogràfic), David Bravo autor de “Copia este libro” una intervenció ultra-interessant i un dels tios més intel•ligents i afilats que he vist mai donant una xerrada.

La taula rodona era moderada per en Ignacio Escolar, de Informativos Telecinco, un dels pocs periodistes que defensen els P2P en els seus articles.


El moderador, Ignacio Escolar
friky foto

En la que es discutia entre d’altres la possibilitat de modificar les lleis de propietat intel•lectual per fer-les mes acords amb la situació actual.

Les ponències van ser força monocromàtiques, en el sentit que es defensava l’accés lliure a la cultura i la descarrega de arxius MP3 en xarxes P2P.

Potser faltava l’altre postura, SGAE i discogràfiques, però com molt be van apuntar, aquesta ja es la que t’ofereixen els mitjans de comunicació tradicionals i tothom esta empapat d’anuncis contra la pirateria, noticies acusant de pirates a tots els usuaris de xarxes P2P etc.


David Bravo, autor de "Copia este libro"
friky foto

Un punt curiós que es va tocar es com els autors es venen per anar a defensar a les discogràfiques quan ells mateixos segur que tenen centenars de cintes de cassete que van ser gravades per amics seus quan anaven al institut i això justament es el que va provocar que s’interessessin per la música i posteriorment es dediquessin a crear-ne.


Torn de preguntes
friky foto

El resum es que el sistema de la industria discogràfica s’està quedant obsolet i que el P2P esta aquí per quedar-se. S’ha de canviar el model i alternatives per remunerar als artistes per descarregues tipus iTunes, tampoc agraden massa perquè perpetuen el model en que el creador nomes veu d’un 3 a un 8% dels guanys de la SEVA creació ! Deixant la resta del marge per la multinacional discogràfica.

Després vaig veure al Lawrence Lessig, creador de la llicencia “Creative Commons” que va fer una presentació espectacular, no se si feia servir Director o algo així, el que esta clar que no era un Powerpoint, a la presentació (projectat) anaven sortint els conceptes que ell anava dient, cosa d’agrair per els assistents de parla no anglesa. Amb una sincronització espectacular.

Els seus arguments i les seves idees també eren molt interessants, va tocar temes com el cas Grokster, i va defensar el lliure accés a la cultura.


Lawrence Lessig, preparant la presentació, (es veu el seu fons de pantalla)
friky foto


Extracte d'una carta de resposta de una discografica quan algú demana utilitzar un clip d'audio amb copyrigth.
friky foto


Final del extracte de la carta :)
friky foto




Un altre exemple interessant
friky foto


Analitzant el cas Grokster
friky foto


Evolució dels habits dels joves Japonesos
friky foto


Grey album, basat en el White Album i el Black Album
friky foto


Usos no regulats d'un llibre, llegir-lo, regalar-lo, vendre'l, dormir a sobre seu.

En canvi en un bé digital, cada ús implica una copia, i aquí es on entra la regulació per copyrigth
friky foto


Bon argument
friky foto


Va argumentar que els extremistes no son els usuaris dels P2P, si no les discogràfiques i les grans productores de cinema.

Va posar exemples com la impossibilitat de realitzar ni un simple vídeo domèstic amb musica que tingui copyrigth, encara que nomes ho vagi a utilitzar la teva pròpia família.

Bé, un dissabte molt enriquidor.

PD: També vaig aprofitar per comprar l’entrada de Bright Eyes que actuen el dimarts al Apolo.