20050727


Vin Diesel a lavanguardia, encara que s'oculti, es ell !!!
friky foto

20050725

Concert de Brigth Eyes, Apolo, 20050719

El fet es que dimarts passat (19 de Juliol de 2005) vaig anar al concert de Bright Eyes, una banda liderada per Conor Oberst de Omaha (Nebraska).

Els teloners van ser the Faint, grup que em va sorprendre gratament, també va ser sorprenent que la majoria de the Faint també actuaven amb Brigth Eyes, en concret el bateria, el teclat, el violí i el chelo (i no estic segur si també la trompeta).

Aquí teniu unes quantes fotos de the Faint.



Els teloners "The Faint"
friky foto




Els teloners "The Faint"
friky foto



Els teloners "The Faint"
friky foto


Conor Oberst va ser un nen prodigi ja que porta des de els 14 anys pujat a un escenari.

De fet ara ja en te 22 però això no evita que tingui un seguit de grupies a primera fila encantades amb el concert.



Les groupies, envadalides
friky foto

L’actuació va estar bé. Vaig patir força els efectes d’estar just davant dels monitors del teclat, el violí i el chelo, per la qual cosa no apreciava bé la veu...



Projecció per començar, van posar el 0101 inicial i van anar fent una conta enrera com escrita a mà amb un rotulador fluorescent fins al 0, força espectacular !
friky foto



Preparatius inicials, d'esquerra a dreta, teclat, violí i chelo.
friky foto

Un altre nota curiosa, Bright Eyes tocava amb dos bateries (un reaprofitat de the Faint i un adicional) molt curios...

Fa poc que conec el grup (gracies Recaj pel tip) però m’he enganxat a forces cançons, la meva favorita "Haligh Haligh, a lie". Es llàstima que no la toques al concert :(

Situació:
1. Anar cap el concert escoltant al Aeroplayer un repeat infinit de "Haligh Haligh, a lie" (com la resta de setmana)
2. Veure el concert i constatar que no han tocat "Haligh Haligh, a lie".
3. Esperant el NitBus i dins el N6 escoltant al Aeroplayer un repeat infinit de "Haligh Haligh, a lie".



Solo de trompeta
friky foto

Una de les coses que més m’agraden dels concerts és que et fas una imatge del grup que desprès recordes quan escoltes els seus discs. Això es especialment important quan aquests grups no son massa famosos i no tenen oportunitat de sortir als mass-media.

En concret, de Bright Eyes, em quedarà aquesta "pose torturada" que ja es veu a les seves cançons.



Detall del Conor Oberst en la única canço que es va quedar sol al escenari...
friky foto



Chelo i "ell" pujat a sobre un taburet
friky foto



Ell pujat a un taburet, segunda toma.
friky foto


Ah, per acabar, especial menció al violí i al chelo que en determinats moments eren els protagonistes.



Detall del violinista en un moment de calma, en Conor Oberst darrera tocant un sintetitzador.
friky foto

Per cert. Hi ha algo més sexy que una dona tocant el chelo?



La noia del chelo en primer plà
friky foto

20050721

Exemple d'ús de la API de google maps

Aquest exemple d’ús del google maps simplement et permet clicar a qualsevol lloc del mon i et dona les seves coordenades geoespaials (latitud i longitud), així com el nivell de zoom que tens sel•leccionat en aquest moment.


Exemple
friky foto



<html>
<head>
<script src="http://maps.google.com/maps?file=api&v=1&key=ABQIAAAAQuvme-
wzLxdLG7lOn3FP_xSk01GX8HRGO2zJZLZcsVppjw1c
ZBQN6K9Y1TwTGNZ2mcRxNzdau0tUdg" type="text/javascript" ></script>
</head>
<body>
<div id="map" style="width: 500px; height: 400px"></div>
<script type="text/javascript">
var map = new GMap(document.getElementById("map"));
map.setMapType(_SATELLITE_TYPE);
map.addControl(new GLargeMapControl());
map.addControl(new GMapTypeControl());
map.centerAndZoom(new GPoint(2.1451, 41.3925), 0);
GEvent.addListener(map, "click", function(p_overlay, p_point)
{
alert("Has clicat a "+p_point.y+" latitud i "+p_point.x+" longitud amb zoom: "+map.getZoomLevel());
});
</script>
</body>
</html>


Anem a analitzar les línees interessants:

<script src="http://maps.google.com/maps?file=api&v=1&key=ABQIAAAAQuvme-
wzLxdLG7lOn3FP_xSk01GX8HRGO2zJZLZcsVppjw1cZBQN6K9Y1TwTGN
Z2mcRxNzdau0tUdg" type="text/javascript"></script>


Carrega el script de google maps, però validant que el crides des de la url que has indicat al crear la teva gmaps API Key, atenció per crear una API Key li has d’indicar quina url exacte tindrà el fitxer que la carregui, no nomes el nom del domini, sinó també el directori, o sigui, aquesta en concret, esta creada per http://www-org.lavanguardia.es/gmaps així que qualsevol intent de cridar el javascript amb aquesta clau des de un altre directori no tindrà resultat i donarà error.


var map = new GMap(document.getElementById("map"));


Crea una variable de tipus GMap, indicant-li a quin DOM node el pintarem, en aquest cas hem creat un div adient al pas anterior amb el id="map"


map.setMapType(_SATELLITE_TYPE);


Assignem al mapa el aspecte de SATELLITE, no de carrerer, per la senzilla raó que de moment només existeixen carreres de UK i dels USA.
Atenció, aquí hi ha un bug a la documentació de la API de gmaps, no es G_SATELLITE_TYPE sinó _SATELLITE_TYPE, suposo que ho arreglaran, però de moment, amb _SATELLITE_TYPE funciona i amb G_SATELLITE_TYPE, no.


map.addControl(new GLargeMapControl());


Això crea el control de zoom típic del gmaps a la esquerra del mapa, atenció a la documentació només posa com crear el GSmallMapControl, que es nomes un + i un - per fer zoom in i zoom out, però sense la barra d’escala, que jo trobo força útil.


map.addControl(new GMapTypeControl());


Afegeix la possibilitat de canviar de Map a Satellite View.


map.centerAndZoom(new GPoint(2.1451, 41.3925), 0);


Fixa la latitud i la longitud a la Plaça Francesc Macià (a pinyó) i li fica zoom=0, que es el nivell de més detall


GEvent.addListener(map, "click", function(p_overlay, p_point)
{
alert("Has clicat a "+p_point.y+" latitud i "+p_point.x+" longitud amb zoom: "+map.getZoomLevel());
});


Creem un listener del event "click", perquè quan algú cliqui a qualsevol punt del mapa es mostri un alert amb la latitud i la longitud del mapa així com el nivell de zoom actual del mapa visualitzat.

Podeu veure la demo funcionant aquí

Per més informació sobre la API cliqueu aquí

20050718

Copyfight al CCCB

Aquest dissabte vaig anar a una de les sessions de les xerrades Copyfight.

En concret vaig anar a una taula rodona en la que les intervencions més interessants van ser les de Pablo Soto (responsable d’una xarxa P2P, i ara, productor discogràfic), David Bravo autor de “Copia este libro” una intervenció ultra-interessant i un dels tios més intel•ligents i afilats que he vist mai donant una xerrada.

La taula rodona era moderada per en Ignacio Escolar, de Informativos Telecinco, un dels pocs periodistes que defensen els P2P en els seus articles.


El moderador, Ignacio Escolar
friky foto

En la que es discutia entre d’altres la possibilitat de modificar les lleis de propietat intel•lectual per fer-les mes acords amb la situació actual.

Les ponències van ser força monocromàtiques, en el sentit que es defensava l’accés lliure a la cultura i la descarrega de arxius MP3 en xarxes P2P.

Potser faltava l’altre postura, SGAE i discogràfiques, però com molt be van apuntar, aquesta ja es la que t’ofereixen els mitjans de comunicació tradicionals i tothom esta empapat d’anuncis contra la pirateria, noticies acusant de pirates a tots els usuaris de xarxes P2P etc.


David Bravo, autor de "Copia este libro"
friky foto

Un punt curiós que es va tocar es com els autors es venen per anar a defensar a les discogràfiques quan ells mateixos segur que tenen centenars de cintes de cassete que van ser gravades per amics seus quan anaven al institut i això justament es el que va provocar que s’interessessin per la música i posteriorment es dediquessin a crear-ne.


Torn de preguntes
friky foto

El resum es que el sistema de la industria discogràfica s’està quedant obsolet i que el P2P esta aquí per quedar-se. S’ha de canviar el model i alternatives per remunerar als artistes per descarregues tipus iTunes, tampoc agraden massa perquè perpetuen el model en que el creador nomes veu d’un 3 a un 8% dels guanys de la SEVA creació ! Deixant la resta del marge per la multinacional discogràfica.

Després vaig veure al Lawrence Lessig, creador de la llicencia “Creative Commons” que va fer una presentació espectacular, no se si feia servir Director o algo així, el que esta clar que no era un Powerpoint, a la presentació (projectat) anaven sortint els conceptes que ell anava dient, cosa d’agrair per els assistents de parla no anglesa. Amb una sincronització espectacular.

Els seus arguments i les seves idees també eren molt interessants, va tocar temes com el cas Grokster, i va defensar el lliure accés a la cultura.


Lawrence Lessig, preparant la presentació, (es veu el seu fons de pantalla)
friky foto


Extracte d'una carta de resposta de una discografica quan algú demana utilitzar un clip d'audio amb copyrigth.
friky foto


Final del extracte de la carta :)
friky foto




Un altre exemple interessant
friky foto


Analitzant el cas Grokster
friky foto


Evolució dels habits dels joves Japonesos
friky foto


Grey album, basat en el White Album i el Black Album
friky foto


Usos no regulats d'un llibre, llegir-lo, regalar-lo, vendre'l, dormir a sobre seu.

En canvi en un bé digital, cada ús implica una copia, i aquí es on entra la regulació per copyrigth
friky foto


Bon argument
friky foto


Va argumentar que els extremistes no son els usuaris dels P2P, si no les discogràfiques i les grans productores de cinema.

Va posar exemples com la impossibilitat de realitzar ni un simple vídeo domèstic amb musica que tingui copyrigth, encara que nomes ho vagi a utilitzar la teva pròpia família.

Bé, un dissabte molt enriquidor.

PD: També vaig aprofitar per comprar l’entrada de Bright Eyes que actuen el dimarts al Apolo.

20050713

Concert de Yann Tiersen

Ahir vaig anar al concert de Yann Tiersen al Palau d’Esports (ara li han canviat el nom i es diu Barcelona Teatre Musical)

De fet tenia moltes ganes de veure aquest artista, ja que la última vegada que va venir a Barcelona me’l vaig perdre (crec que al 2002)

El concert era amb entrada numerada i per tant asseguts, cosa que te els seus punts positius (la comoditat) i negatius (els seients es movien molt i no podies ni seguir el ritme si no volies que tota la fila comences a moure’s amb tu)

Desprès de “chupar-nos” una cua de 20 minuts per retirar la entrada del telentrades (es veu que s’havia espatllat una impressora de tickets), varem poder gaudir d’un concert molt agradable.

Em va encantar la experimentació, per exemple, com tocava el guitarrista amb una baqueta de bateria (això ja ho havia vist) i també amb un arc de violí i fins i tot amb un globus (posava el globus contra les pastilles i el feia “xisclar”, passant-hi els dits, que s’anava humitejant, per sobre la superfície del globus). També va fer servir un walkman per posar una gravació directament contra les pastilles de la guitarra. Aquí vaig pensar que també ho podria posar contra un micròfon directament, però hi ha dos opcions: 1. Ens volia vacil•lar i això dona molta “pose” o 2. Tenia aplicada alguna distorsió a la guitarra i no la vaig apreciar.

A part, en Yann Tiersen, crec que es un geni del acordió i el violí, així com del piano de joguina. Amb la guitarra elèctrica no em va agradar tant, però la veritat es que la seva música en general transmet molta màgia.


foto 1
friky foto


foto 2
friky foto


foto 3
friky foto

Altament recomanable...

20050704

Fotos del Deep Impact

M’encanten les fotos del impacte de la sonda “Deep Impact” contra el cometa “Tempel 1” aquí teniu algunes mostres.



friky foto



friky foto



friky foto

Ei que es conya, volia dir, mireu lo xules que queden unes fotos del meu dit retocades amb el GIMP2 :)