Masters of DOOM

De el meu viatge a Londres, no només hem vaig portar dues targetes SD de 128 Mbs plenes de fotos, sinó que quan vam anar a la llibreria WaterStone (segons tinc entès la més gran d'Europa) vaig comprar-me uns quants llibres.

El primer que m'he llegit aprofitant la setmana passada que estava de vacances ha estat "Masters of Doom" de "David Kushner".

Tracta sobre les aventures de John Carmack i John Romero, els mítics creadors dels jocs "Wolfestein 3-D" "Doom" i "Quake".

La veritat es que em va enganxar de tal manera que vaig quedar-me llegint-lo una nit fins a les 3:30 de la matinada i un parell més fins a les 2:30. Així que em va durar només quatre dies :)

La historia comença donant apunts biogràfics de la infància dels dos protagonistes, la seva addicció al "Asteroids", com van aconseguir l'accés als primers ordinadors, els seus primers passos en la programació etc.

Ells venien del món Apple II, però a la època dels 386 ja van veure que el futur eren els jocs per PC.

Posteriorment relata com van començar a aixecar la seva pròpia companyia de creació de jocs (el que després esdevindria "id software") treballant els caps de setmana, i amb els ordinadors de l'empresa que els tenia contractats la resta de la setmana. De fet s'enduien físicament els ordinadors a una cabana i es passaven tot el cap de setmana programant.

A la cabana van passar els millors moments, imagineu quatre frikies, alimentats de pizza i "diet coke", programant dia i nit, fent descansos consistents en partides de rol al Dungeons & Dragons i només preocupats de la velocitat i la qualitat del seu codi i del producte final.


It's EDUCATIONAL
EEEEEE
DDDUUU
CCCAAA
TTTIII
OOOOOO
NNNAAALLL


Vaja, el somni de qualsevol friky, a més penseu que en aquest moment estaven als seus early-20s i aquesta és una de les millor edats per fer "tours de force" d'aquest estil

Una de les coses que em va agradar, és que quan rebien els xecs del seu distribuïdor, ells deien que rebien "pizza money".

En el contexte de la època "Wolfestein 3D" també explica força bé el fenomen del "shareware".

Bé, no us vull explicar tot el llibre, però la historia entre ells dos no acaba massa bé, en Carmack força la destitució del Romero perquè no rendia prou, entre d'altres coses perquè deia que jugava massa al Quake !

La imatge del John Carmack la deixen força deshumanitzada, el tracten d'autòmat cap avall. Però de fet hem sento identificat amb moltes de les seves neures. Aconseguir la màxima qualitat del seu codi, perseguir l'ELEGÀNCIA absoluta en la programació, EL CONEIXEMENT, sempre aprendre, contínuament, aix, s'hem posa la "gallina de piel".


Si algú es dedica a fer sofware, sap que no és només un hobby o una feina, és gairebé un estil de vida !


Bé, l'autobús arriba a la seva parada i tinc els dits fets caldo d'escriure en Graffiti (1 per suposat). Així que us deixo recomanant-vos la friky-lectura obligada de "Masters of Doom".

It's Educational


Sentint amb el AeroPlayer - Hayden (el cantautor canadenc, no el clàssic), cançó September