Avui he vist dos artícles bonissims sobre la situació de la web 2.0, en concret després de tot el lio de Mobuzz.tv.
Mobuzz, Dans y la economia de la cancamusa
Odio la web 2.0
Per la meva banda tinc molts esborranys de posts i un d'ells té el títol de "Emprendedores!=Mendigos", els que l'entengueu ja imaginareu de que va :) aquests artícles m'han reforçat en les meves idees.
Gestiono una web de treball i una de les coses que no acceptem son demandes de gent buscant feina.
De totes maneres, aquesta es mereixia ser publicada, jutgeu vosaltres mateixos:
busco travajo inmediato de lo que sea
busco travajo soide sabadell y nezesito travajar
de lo k sea ya se de lipieza komo de dependienta
e estado travajando en panaderias restaurantes
kuidanod niños pekeños de limpieza bueno y ahora
mismo nezesito travajar si algien me nezesita o
me ayuda a enkontrar un travajo si puede ser por
sabadell solo si puede ser este es mi numero de
kontacto ***** y el del movil **** me
yamo **** **** **** tengo 17 años kumplo 18
en abril notengo beiculo y e estado en el instituto
asta 4ª de ESO
grcias por su amabilidad de poder escribir aki!
Que consti que soc el primer que comet la ostia de faltes d'ortografia, però tot té un límit, no creieu ?
Soc l'home més desgraciat del món, us explicaré la meva historia en format de twits, follow me!
Als anys 70 es va popularitzar tenir un telèfon per lloc de treball. Al cap de 3 mesos em van fer fora per fer trucades personals a la feina.
A finals dels 80 es va estendre l'us del PC a les oficines. En 6 mesos m'havien despatxat per jugar al pac-man i al tetris en hores de feina.
Als primers 90 va entrar l'email a l'entorn corporatiu i evidentment em passava tota la jornada laboral enviant emails personals. Al carrer.
A finals dels 90 es va introduir internet al lloc de treball. No vaig aguantar la temptació i vaig acabar al carrer per mirar pagines "no de feina"... No donaré més detalls.
Pok dspes vaig kure viktma d la fbre ds sms, puta kalle x no parar denv. Misatgts :(
Un any més tard em vaig enganxar al messenger, estava més hores xatejant que currant. Al carrer.
Al 2003 va posar-se de moda tenir un blog, em vaig apuntar al carro dels primers, evidentment una bona part dels meus posts eren consagrats a rajar de la feina i dels caps.
Vaig arribar a ser un blogger famós... però a l'atur.
Fa un parell d'anys em vaig obrir un perfil a facebook, com bona eina de sociabilització, vaig començar a pujar fotos de tota mena i els meus amics em taggejaven alegrement en fotos "compromeses".
No només em van fer fora, aquest cop fins i tot perdia les feines abans de començar si l'entrevistador tenia perfil de facebook i mirava el meu perfil.
Ara tot a millorat, utilitzo el twitter per registrar tot el que passa a la meva vida, fins el més mínim detall.
Crec que soc l'aturat amb més followers de la twittersfera !
PD: Qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidencia :)
