20050113

Fred Basset no té gràcia

Reconeguem-m'ho, les tires còmiques del gos Fred Basset que publica La Vanguardia no tenen MAI gràcia.

Per molt que li busquis un sentit, la majoria de dies no en té cap ni un.

L'únic que deu riure a gust amb el Fred Basset deu ser el seu creador, l'Alex Graham, que encara s'està rient després de colar-li la seva creació a un munt de diaris.

Regles per ser guionista de Fred Basset:

1. Escollir l'escenari. No es complicat, s'ha d'escollir entre el menjador (entre la butaca i la tele) o el jardí.

2. Escollir 2 o 3 diàlegs que no lliguin entre ells, un per vinyeta. Aquest punt es complicat, hem de aconseguir dos objectius (a. Que quedi absurd. b. Que no quedi tant absurd que es noti que ens estem quedant amb el personal).

3. En com ha mínim una vinyeta ha de sortir el gos (per algo és el prota) i ha de pensar alguna cosa ("bocadillo" en forma de núvol). En alguns casos extrems, si no s'et acut res, pots fer que simplement aparegui el simpàtic ca sense "pensar" res, per exemple, acabar la tira fent que surti passejant mentre mira el cel. Aquests finals desconcertaran al seguidor més fanàtic just quan ja creia que havia "pillat" la gràcia a la tira.

4. Juga amb els actors secundaris i els elements auxiliars, sense passar-te (one-at-a-time), al fan de Fred Basset no li agraden les emocions fortes ni les trames complicades.

Elements auxiliars:
- Plat de menjar (opcionalment ple amb galetes)
- Forat al jardí per enterrar ossos
- Llitet al costat de la tele.

Personatges secundaris:
- L'amo
- La dona del amo
- Un gos (rival o amic)
- Un ocellet

Aqui teniu un exemple de tira de Fred Basset, creada per un tal Ian:



friky foto

Podeu consultar les tires reals de Fred Basset a lavanguardia.es però no digueu que no us he avisat de que eren molt dolentes.

8 comentarios:

Sergi dijo...

Completament d'acord. Sempre he pensat que no tenia prou capacitat intel·lectual per entendre-les. Ara veig que no sóc l'únic que pensa que, potser, qui no la té és el dibuixant.

Anónimo dijo...

Bones o dolentes, les tires còmiques sempre repeteixen escenari, dialegs i actors secundaris: Mafalda, Dilbert, Calvin&Hobbes, Snoopy, Josechu el Vasco, l'Ecol, etc.

Essent qüestió de gustos personals, jo prefereixo l'humor de baixa intensitat del Fred Basset al misògen hiperactiu Calvin o l'acomplexat Charlie Brown i, sobretot, a les vinyetes de les n diferències (un tal Laplace?).

Què us sembla la tira Familia Tipo d'El Periódico de Catalunya?

Sam dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Anónimo dijo...

És fort però no sabia ni com era el gos, i això que el primer que em miro de La Vanguardia és la part dels comics… es clar que desprès de mirar-me el Calvin no em miro cap altre més perquè no em fan gràcia… i és que el Calvin és difícil de superar..

Anónimo dijo...

Hola
Jo estic contenta del meu amic Fred Basset. Cada dia abans de llegir els tostons dels polítics i comentaristes, em miro en Fred i creieu-me, és més intel.ligent que tots ells
M'agrada
Marieta

Seize dijo...

Jo de tu Marieta faria un blog, llàstima que el nom de friky ja estigui pillat...
(ja ho se, sóc tant subtil com en Basset...)

carmegc@hotmail.com dijo...

me encanta en afred basset.inclus miro de memeritzarlas i es un molt bon exarcisi mental.ne acondeguit fins a 50.el trobo un gos de clase mitxana,molt inteligent. cosa que rafacteix el seu amo.

Santi Capellera i Rabassó dijo...

Mai no li trobaràs la gràcia si no t'agraden els gossos; en cas que t'agraden, si no tens o has tingut un beagle o un basset hound, i si no tens un sentit de l'humor molt britànic. No sé si algun d'aquests és el teu cas: jo els tinc tots tres, i cada dia ric molt! Salut!