20040901

Els ebooks de la vergonya

No sé si algú ha tingut en conte el factor vergonya en la venda d'ebooks.

M'explico, ara mateix m'estic llegint el segon ebook de la meva vida a la meva meravellosa Palm Tungsten T. Es tracta del "The Da Vinci Code" i ho faig simplement per una raó, la vergonya.

Vergonya de que la gent em vegi al autobús llegint un llibre súper-vendes. No vull que la gent pensi, mira, un altre borrego.

En canvi, llegir aquest llibre en si, em venia de gust, no m'agrada criticar a la gent que se'l ha llegit, sense haver-ho fet jo mateix i crear-me una opinió.

A part. Reconeguem que a tots els que ens hem tornat lectors compulsius, en el seu dia ens vem fer addictes amb un llibre "mainstream". Ja sigui amb Isaac Asimov, amb Anne Rice o amb "Los tres investigadores", tothom que ha caigut en aquest vici es a traves de la literatura "d'entreteniment".

No conec a ningú que s'hagi enganxat amb "A la recerca del temps perdut" :)

Sóc conscient que ara mateix estic traint l'essència de llegir els llibres que considero vergonyosos en ebook, ja que ho estic publicant aquí.

Sí, i què. Estem en confiança, no ?

I perquè veieu que amb vosaltres hi ha confiança us revelaré un secret, el meu primer ebook va ser "Harry Potter and the prisoner of Hazkaban" i m'el vaig acabar just esperant que comencés la pel·lícula a una sala del Glòries.

FRIKY-VERGONYOS no?

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola, Agustí

Postura interessant la teva, no hi havia pensat, en això de la vergonya. Jo també vaig llegir el 'Codi DaVinci' en format e-book (amb l'atractiu afegit que el vaig baixar d'una web sospitosa sense haver-lo de pagar). Ara llegeixo al Zire 71 el Cryptonomicon de Stephenson, aquest comprat a eReader.

Albert Cuesta (http://www.canalpda.com)

Seize dijo...

El primer Harry Potter? :O Jo fa uns quants anys ja que vaig llegir el primer, de fet formo part de un grup "subversiu" (Proyecto Pidetulibro) on ja tenim recopilats més de 6000 llibres en diversos formats. De mostra, una part del llistat de llibres agafada... a l'atzar?

141. Herbert, Frank - Dune 01 (Dune).doc 1.542,5 KB
142. Herbert, Frank - Dune 02 (El mesias de dune).doc 622,0 KB
143. Herbert, Frank - Dune 03 (Hijos de dune).doc 1.163,5 KB
144. Herbert, Frank - Dune 04 (Dios emperador de dune).doc 1.124,0 KB
145. Herbert, Frank - Dune 05 (Herejes de dune).doc 1.265,0 KB
146. Herbert, Frank - Dune 06 (La casa capitular dune).doc 1.244,5 KB
147. Herbert, Frank - Dune I, Dune (HTML).zip 615,7 KB
148. Herbert, Frank - Dune II, El Mesias de Dune (HTML).zip 295,6 KB
149. Herbert, Frank - Dune III, Hijos de Dune (HTML).zip 520,5 KB
150. Herbert, Frank - Dune IV, Dios Emperador de Dune (HTML).zip 509,5 KB
151. Herbert, Frank - Dune V, Herejes de Dune (HTML).zip 516,8 KB
152. Herbert, Frank - Dune VI, Casa Capitular, Dune (HTML).zip 536,1 KB
153. Herbert, Frank - El Cerebro Verde.zip 152,0 KB
154. Herbert, Frank - Estrella flagelada.zip 195,2 KB
155. Herbert, Frank - Los Ojos de Heisenberg.pdf

Xavier dijo...

Hola Trosky :-)

El Jomo es un fan teu i em dona la palissa amb els teus blogs. He vist aquest sobre el Da Vinci Code i he d'admetre que soc un altre dels borregos. Això, però, em dona l'avantatge de poder dir, tranquilament, que es el PITJOR llibre que he llegit en la meva vida (i n'he llegit molts, eh?, inclos d'informàtica). Si que enganxa, és cert, però també enganxa el crack i no es pas una cosa recomanable, oi?

Anónimo dijo...

Llegint aquesta sinceritat m’han vingut ganes de confessar-me i he de dir que jo soc de les que van començar a trobar-li el gust per la lectura massa tard i que, gracies a Asimov i a un bon amic vaig recuperar el temps perdut.
Crec que hauria de tornar a fer l’esforç de trobar un moment per tornar-me a enganxar a aquest vici tan gratificant.... he de confessar que hem feu enveja.

Anónimo dijo...

Bé, fa uns anys que visc a Alemanya i aquí he après una cosa important: la majoria de les vegades la vergonya és una tonteria. Aquí la gent va amb xancles i mitjons fins al genoll i a la gent li és igual. Si a tu t'agrada el Harry Potter o el Código da Vinci, doncs m'alegro, tot això et crea la teva personalitat. Llegir, sigui el que sigui, no ha de donar vergonya. El que si que hauria de donar vergonya és NO LLEGIR.