20081103

Relat sobre l'evolució de les distraccións al lloc de treball

Soc l'home més desgraciat del món, us explicaré la meva historia en format de twits, follow me!

Als anys 70 es va popularitzar tenir un telèfon per lloc de treball. Al cap de 3 mesos em van fer fora per fer trucades personals a la feina.

A finals dels 80 es va estendre l'us del PC a les oficines. En 6 mesos m'havien despatxat per jugar al pac-man i al tetris en hores de feina.

Als primers 90 va entrar l'email a l'entorn corporatiu i evidentment em passava tota la jornada laboral enviant emails personals. Al carrer.

A finals dels 90 es va introduir internet al lloc de treball. No vaig aguantar la temptació i vaig acabar al carrer per mirar pagines "no de feina"... No donaré més detalls.

Pok dspes vaig kure viktma d la fbre ds sms, puta kalle x no parar denv. Misatgts :(

Un any més tard em vaig enganxar al messenger, estava més hores xatejant que currant. Al carrer.

Al 2003 va posar-se de moda tenir un blog, em vaig apuntar al carro dels primers, evidentment una bona part dels meus posts eren consagrats a rajar de la feina i dels caps.

Vaig arribar a ser un blogger famós... però a l'atur.

Fa un parell d'anys em vaig obrir un perfil a facebook, com bona eina de sociabilització, vaig començar a pujar fotos de tota mena i els meus amics em taggejaven alegrement en fotos "compromeses".

No només em van fer fora, aquest cop fins i tot perdia les feines abans de començar si l'entrevistador tenia perfil de facebook i mirava el meu perfil.

Ara tot a millorat, utilitzo el twitter per registrar tot el que passa a la meva vida, fins el més mínim detall.

Crec que soc l'aturat amb més followers de la twittersfera !

PD: Qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidencia :)