20040930

Els fascicles del 2004 (provisional)

Com que aquests dies vaig a tope amb un projecte que no em permet tenir temps lliure, només actualitzo els fascicles d'aquest setembre, espero que més gent s'enganxi l'any que ve al bonic esport de controlar les col·leccions que surten al mercat !
La llista provisional:


  • Mi querido taller mecanico

  • Art Watch Collection

  • El Mundo de los Barcos

  • Jazz Voices

  • Big Monster Trucks

  • Tecnicas decorativas en Madera

  • Rally Collection

  • PC a fondo

  • Monta y pilota tu SEAT León radiocontrol

  • Chapas de Cava

  • Banner y Flappy + Jacky y Nuca

  • Grandes Motos Clasicas

  • La Abeja Maya

  • Juan Sebastian El Cano

  • Coches de bomberos del mundo

  • Relojes de colección

  • Tecnicas decorativas en Madera

  • Johanna Lindsey

  • La coleccion oficial - Harley Davidson

  • Cantinflas en DVD

  • Barriguitas

  • Aviones de Combate

  • Construye la BIG BOY (Locomotora)

  • Abanicos de colección

  • Aprende a pintar los grandes maestros

  • Félix Rodríguez de la Fuente

  • Barajas de colección

  • Fem creixer el català

  • Nuevo Inglés

  • Juegos de Ingenio

  • Alberto Vazquez Figueroa

  • Las grandes de Woody Allen

  • Mafia

  • Scalextric Duelos Míticos

  • Descubre los Minerales

  • Plumas de mujer

  • Barajas de colección

  • Ciudades del mundo en DVD

  • Gran Opera

  • Marvel Super Héroes

  • Isabel Allende

  • Los coches de TINTIN

  • La pasión por la caza


TOTAL Provisional 43 !!!

Si m'en deixo algun, ja m'ho direu.

20040917

Diferents mitjans, diferents insults

Des de fa uns dies porto pensant, com son de diferents les maneres de mostrar emprenyament a traves de diferents mitjans de comunicació.

M'explico, perquè m'entengueu, el màxim insult per telèfon, es que et pengin !

Cada mitja, té els seus insults, i és curiós com cultural i socialment els associem, de manera abstracta com a tals.

Si un observador extern a la tribu occidental, un Malinowski, observes el nostre comportament, potser podria deduir que penjar el telèfon té connotacions negatives. Però associaria un emoticó com >:( com un senyal de malestar? suposo que no.

El que vull dir, es que els chats i els instant messengers han "creat" algunes formes noves d'insult. Els emoticons han estat heretats del email però els IMs els han millorat i popularitzat. En canvi els IMs tenen mecanismes més "forts" per enfadar-se amb algú.


  • Grau 1 .- Emoticons de caretes enfadades i expressar per escrit el malestar

  • Grau 2 .- Warning al usuari, així el nostre interlocutor sap que no estem oberts a conversar amb ell, aquest warning es manté entre sessions, per tant es equivalent a un altre clàssic "No agafar el telèfon mòbil a algú si no estem d'humor"

  • Grau 3 .- Banning del usuari, directament no acceptar comunicacions d'algú, aquesta es la solució més radical, normalment la gent capta el missatge abans. Aquesta solució només es aplicable/recomanable per eliminar usuaris/psicòpates o tele-venedors (que de moment no han atacat aquest mitja)



Un altre manera, més impulsiva, de mostrar "cabreig" en un IM és desconnectar del sistema, una opció similar a la de penjar el telèfon. Encara que si ho penses racionalment és més semblant a desendollar el telèfon, ja que estàs tallant qualsevol futura comunicació, no només la conversa en curs.

Es curiós com es poden establir metàfores entre mitjans de comunicació tant dispars com un chat i el telèfon. Inconscientment el nostre cervell abstrau els conceptes que s'expliquen a teoria de la comunicació i a la semiòtica.

Establir canal de comunicació, codificar, descodificar, tots els mitjans, moderns o antics, immediats o amb molt delay (com el snail mail) tots tenen aquests conceptes dins seu.

Es pot teoritzar molt sobre aquest tema, però jo només tinc el temps que dura el meu trajecte d'autobús.

Només dues coses:

1.- Recordar que la telefonia mòbil ens ha "robat" l'acte de penjar el telèfon emprenyats, es pot penjar però no amb aquella mala llet, ja m'enteneu.

2.- El Vicent Partal m'entrevistarà al seu nou "Internauta" de Catalunya Ràdio, el diumenge a la matinada, per parlar de relatsencatala.com i el premi Lletra que ens van concedir el dia 9 del 9. Us convido a sentir-ho.

Friky-Salutacions

20040906


El dissabte davant de drassanes vam veure aquest autocar, jo estava conduint, però la Eva va poder disparar una foto per copsar el moment, sort que anàvem a un casament i portàvem la camera a sobre !!!


La consellera d'Interior, Montserrat Tura ja va avisar que s'havia de modificar el comportament dels turistes que venen a Catalunya, es referien a això amb lo de turisme de borratxera i ligoteo ???

friky foto

20040902

SecondLife.com (Second-Friky-Life)

Durant les vacances, el Miki em va passar un link interessant.

www.secondlife.com


Imatge del secondlife.com
friky foto

Es tracta d'un món virtual en tres dimensions on tu actues a través d'un "avatar". La idea em va captivar ja que soc força fan d'Snow Crash, el llibre de Neal Stephenson.

A Snow Crash es descriu un món virtual anomenat "Metaverse" on els protagonistes es connecten i fugen de les seves avorrides vides quotidianes.

Doncs la gent responsable del SecondLife, simplement ho han fet realitat.

En el món virtual de SecondLife pots volar per explorar el terreny, entrar a les propietats d'altres jugadors, comprar-te terrenys, construir mansions, conduir cotxes, motos, fins i tot vaig veure una moto voladora al estil "El retorno del Jedi".

Evidentment també pots canviar totalment l'aspecte del teu avatar, jo no vaig trigar gaire a vestir-me totalment de negre amb un abric de cuir al estil "Neo". També pots canviar de cara, de pentinat, de color del cabell i, perquè no ?, de sexe.

Una de les coses més espectaculars que té el SecondLife és la possibilitat de crear objectes, agafes una esfera o un con o un bloc rectangular i els comences a unir, els hi pots assignar textures i el millor, COMPORTAMENTS ! Han creat un llenguatge d'scripting que et permet modificar el comportament dels teus objectes. Es flipant perquè fins hi tot han fet un interface en XML-RPC per manipular i controlar els teus objectes des de sistemes externs.

La filosofia dels creadors no és crear un món on tot estigui fet, sinó incentivar la creativitat dels "habitants" i fer que construeixin més i més objectes originals.

Clar, la gràcia és que si construeixes objectes potents, la gent te'ls pot comprar fent servir la moneda virtual L$. Tot el món gira entorn un model econòmic, pots comprar i vendre terreny, objectes, etc.

La meva experiència a SecondLife va ser divertida. Primer vaig fer un petit tutorial, on t'ensenyen a caminar, volar i interactuar amb els objectes. A partir d'aquí ja pots anar a explorar tot el món. La primera cosa destacable que vaig fer va ser perdre 10$Ls jugant a una màquina escurabutxaques virtual. Però el millor va ser quan vaig trobar una especie de local ambientat com una "Macro-disco Gotika", llums psicodéliques, quadres d'H.R. Giger a les parets i música electro-gotika. Un local molt guapo. Fins i tot tenia uns petits diamants al centre de la pista que quan els activaves feien que el teu avatar es poses a ballar.

Vaig gravar un vídeo d'aquest moment estel·lar, espero pujar algun fotograma quan tingui temps.

La nota negativa, la falta de població, no sé si era per la hora que em vaig connectar o si és que el servei no és molt popular. Però costava trobar a altres avatars.

Jo només vaig fer la free-trial per dos motius:


  • No tinc prou temps

  • La meva tarja gràfica no era prou potent



Però igualment el recomano. També podeu provar altres "experiències" virtuals amb.


  • There.com

  • The Sims Online

  • Star Wars Galaxies

  • i tota la resta de móns virtuals destinats al shoot'em-up



8{>

20040901

Els ebooks de la vergonya

No sé si algú ha tingut en conte el factor vergonya en la venda d'ebooks.

M'explico, ara mateix m'estic llegint el segon ebook de la meva vida a la meva meravellosa Palm Tungsten T. Es tracta del "The Da Vinci Code" i ho faig simplement per una raó, la vergonya.

Vergonya de que la gent em vegi al autobús llegint un llibre súper-vendes. No vull que la gent pensi, mira, un altre borrego.

En canvi, llegir aquest llibre en si, em venia de gust, no m'agrada criticar a la gent que se'l ha llegit, sense haver-ho fet jo mateix i crear-me una opinió.

A part. Reconeguem que a tots els que ens hem tornat lectors compulsius, en el seu dia ens vem fer addictes amb un llibre "mainstream". Ja sigui amb Isaac Asimov, amb Anne Rice o amb "Los tres investigadores", tothom que ha caigut en aquest vici es a traves de la literatura "d'entreteniment".

No conec a ningú que s'hagi enganxat amb "A la recerca del temps perdut" :)

Sóc conscient que ara mateix estic traint l'essència de llegir els llibres que considero vergonyosos en ebook, ja que ho estic publicant aquí.

Sí, i què. Estem en confiança, no ?

I perquè veieu que amb vosaltres hi ha confiança us revelaré un secret, el meu primer ebook va ser "Harry Potter and the prisoner of Hazkaban" i m'el vaig acabar just esperant que comencés la pel·lícula a una sala del Glòries.

FRIKY-VERGONYOS no?